CATEGORIES TAXONÒMIQUES

    

    Per a classificar els organismes s'ha establert una série de tàxons, que són grups disposats jeràrquicament,és a dir,que cada grup d'un determinat rang comprén diversos grups d'ordre inferior. Les categories dels tàxons són: REGNE> FÍLUM> CLASSE>ORDRE> FAMÍLIA> GÈNERE>ESPÈCIE.

     La jerarquia en els tàxons s'estableix per la major o menor universalitat dels caràcters que serveixen per a definir-ho. Per exemple: el Filum Artròpodes agrupa tots els animals invertebrats que posseeixen apèndixs articulats( potes,antenes...) i exoesquelet, la qual cosa és comuna a les Clsses Insectes i Aràcnids, mentre que els Insectes es caracteritzen per respirar per tràquees i posseir sis potes i dues antenes, i els Aràcnids es caracteritzen per respirar per pulmons,posseir huits potes i no antenes, sinó quelícers.

      Quan les classificacions d'éssers vius no es feien atenent els seus parentius, es considerava que l'única categoria taxonòmica amb valor real era l'espècie, i que les altres categories eren artificials, fruit de criteris establerts pels naturalistes de manera més o menys arbitrària.

 

          
          Amb el desenvolupament dels estudis sobre l'evolució dels éssers vius, es va anar arribant a conclusions convincents sobre les relacions de procedènciad'uns grups d'espècies respecte a altres;va nàixer així la ciència de la filogénia, encarregada d'establir el grau de parentiu entre les diferents espècies segons la història de l'evolució biológica de les mateixes.
       Amb el desenvolupament de la Filógenia,les categories taxonómiques per damunt de l'espècie adquireixen també un valor real, perquè reflecteixen en realitat el grau de parentiu entre les espècies tenint en compte les dades que ofereix l'estudi de l'evolució biològica.
      La diversitat de tàxons es deu al caràcter divergent de l'evolució de les espècies, una espècie dóna lloc al seu torn a altres quantes espècies que es diferencien en altres caràcters, i així successivament; les espècies derivades poden agrupar-se en gèneres, els gèneres en famílies, les famílies en ordres i així fins a arribar al Regne, en funció del nombre de caràcters comuns.
      

TEIXITS I ÒRGANS DE LES PLANTES

Les plantes són organismes plurice-lulars les cèl-lules de les quals s'agrupen formant teixits, de manera que cada teixit s'especialitza en una funció determinada de la vida de l'individu.

  

      Els principals teixits vegetals són:

• Meristemàtics,encarregats del creixement del vegetal.

• Parenquimàtics, teixits del farcit.

• Protectors,recobreixen la superfície de la planta.

• Conductors, condueixen la saba per la planta.

• De sosteniment, constitueixen les parts dures o fibroses.

•  Secretors, segreguen o acumulen substàncies.

          Les plantes no tenen un medi intern o conjunt de líquids extracel-lulars;però totes les cèl-lules d'un teixit es troben comunicades pels plasmodesmes,que són porus de la paret cel-lular que formen ponts citoplasmàtics entre les cèl-lules veïnes.

         Els teixits de la planta es reuneixen formant tres estructures principals: arrel,tija i fulles. No són òrgans pròpiament dits perquè no constitueixen estructures tancades, però se'ls anomena així per analogia,ja que cadascuna d'aquestes estructures s'especialitza en unes funcions.

Teixits Animals: Tipus i Funcions

Els teixits són agrupacions de cèl-lules amb característiques semblats especialitzades en exercir alguna funció. S'anomena Histologia de la ciència que estudia els teixits.

En els animals els teixits es poden  classificar atenent la manera d'agrupar-se les cèl-lules o la funció principal que exerceixen. Els fonamentals són:

• Teixits epitelials. Les seues cèl-lules es col-loquen unes junt amb altres sense deixar espais intercel-lulars, perquè la seua funció principal és recobrir la superfície de l'animal o les seues cavitats internes. Algunes cèl-lules epitelials segreguen substàncies (com per exemple,llet,moc,etc.).   

• Teixits connectius. Format per cèl-lules disperses al si d'una abundant substància intercel-lular, que és la responsable principal de les funcions d'aquestos teixits: connectar i unir altres teixits.

• Teixits musculars. Format per cèl-lules allargades que poden contraure's i produir moviments.

• Teixit nerviós. Especialitzat en la transmissió d'impulsos nerviosos, i per tant amb nombroses ramificacions .

Però es considera que els animals estan constituïts també pel medi intern. Baix d'aquest concepte es reuneix el conjunt de líquids que alberga un animal omplint les seues cavitats, que posa en comunicació totes les seues cèl-lules i ajuda a mantindre una homogeneïtat en les condicions físiques i químiques de tot el cos de l'animal.
Al si d'eixos líquids hi ha cèl-lules, però en no estar agrupades, no constitueïxen pròpiament un teixit.